1993- La Tabernera del Puerto

Música de Pablo Sorozábal.
Llibret de Federico Romero i Guillermo Fernández Shaw

Estrena a Mollet del Vallès (Barcelona).
Teatre Municipal de "Can Gomá" el 5 de Juny de 1993

L'Argument

El llibret de Federico Romero i Fernández-Shaw (autors de Doña Francisquita, Luisa Fernanda, El caserio... ) ens presenta una romança d’ambient mariner.

Marola, una dona jove i atractiva, i Juan de Eguia, un home més gran que ella i d’aspecte patibulari, obren una taverna al port de Cantabreda. La seva arribada trasbalsa l’activitat del port. Tothom passa per la taverna. Leandro, un jove pescador, s’enamora de Marola i faria qualsevol cosa per apartar-la de les urpes de Juan, mentre les dones dels pescadors, molt irritades per culpa de la noieta maca que segons elles fan que els seus marits descuidin la pesca per ser a la taverna, contemplant la tavernera i fent despesa. La història és com un conte amb lliçó final inclosa. Comença amb una invocació a la verge -una salve marinera- d’un poble que resa per conjurar els perills de la mar quan els pescadors surten a pescar, però que, una vegada a terra, cadascú es fa justícia a la seva mida i conveniència.

Aspectes Musical

La tabernera del puerto s’estrenava l’any 1936, com una de les obres líriques més reeixides quant a música i temàtica, car s’apartava tant del folklorisme dominant en aquest gènere, com de la pomposa brillantor de l’opereta vienesa. Era una proposta per renovar la sarsuela que s’articulava mitjançant una sòlida composició musical, una història amb una problemàtica actual i una reflexió sobre la condició ètica de la persona humana.

La música de Pablo Solozábal deixa de banda els aires folklòrics i les melodies fàcils per endinsar-se en una complexitat sonora que s’apropa a la de l’òpera. És una música capaç, encara avui, de transportar-nos i emocionar-nos.

L’Escenografia

L’acció transcorre en tres escenaris diferents. El primer acte es desenvolupa en un indret del port on se situen la taverna i un cafè. El segon acte representa l’interior de la taverna. El tercer acte es divideix en dos quadres: el primer succeeix al mar obert damunt una barca i el segon és el mateix indret del port del primer acte. L’escenografia segueix les idees de l’autor, força detallades al llibret, afegint-hi idees pròpies i presentant alguns detalls de forma més simbòlica. Les llums creen espais amb ambients definits, contribuint a dibuixar part de l’escena amb llums, ombres, colors, transparències, etc. En suma, l’escenografia és simple però impactant, naturalista, fidel al llibret, però despullada de la seva temporalitat.

El Vestuari

El vestuari, també naturalista lliga amb l’escenografia en el seu aspecte de simplicitat i representació de caràcter, en aquest cas de cada personatge. Així el color, la forma, diferencien o destaquen trets importants dels personatges, que afectaran també llur desenvolupament dramàtic. El grau de detall, igual que en el cas dels escenaris, està condicionat per la informació útil, no supèrflua, del caràcter i de la jerarquia corresponent al personatge.

La Tabernera del Puerto - Galeria d'Imatges

Fòrum Abelló, amsm. La Tabernera del Puerto N 6. En un país de fábula. Con Isabel Cano, Joan Antoni Salóm y Albert Tallet. Teatre Municipal "Can Gomà" de Mollet del Vallès. Junio de 1993.<br />

La Tabernera del Puerto N 6. En un país de fábula.

Amb Isabel Cano, Joan Antoni Salóm y Albert Tallet.

Fòrum Abelló, amsm. La Tabernera del Puerto N 9. No puede ser. Teatre Municipal "Can Gomà" de Mollet del Vallès. Junio de 1993. Con Pere Jové.

La Tabernera del Puerto N 9. No puede ser.

Tenor: Pere Jové.

Fitxa Tècnica
Interpretada en els papers principals per:
Personatges	Veu	Interpretes
Marola	Soprano	Isabel Cano
Juan de Eguia	Baríton	Joan Antoni Salom
Leandro	Tenor	Pere Jové
Abel	Soprano	Maribel Páez
Antigua	Tiple Còmica	Chelo Vega
Chinchorro	Tenor Còmic	Pedro Castaño
Ripalda	Tenor Còmic	Jose Antonio Pinedo
Simpson	Baix	Albert Tallet
Verdier	Baix	Rafael Ferran
i la coral, grup escènic i orquestra titular de la companyia
Direcció musical	Enric Azuaga
Direcció escénica	Marta Busquest
Disseny Escenografia	Rafael Ferran
Coordinació general	Joan Antoni Salom