1996- La Leyenda del Beso - forumabello_cat

Go to content

1996- La Leyenda del Beso

Música de Soutullo i Vert  

Llibret de Enrique Reogo i Antonio Paso


Estrena a Mollet del Vallès (Barcelona)
Teatre Municipal de "Can Gomá" el 5 de Maig de 1996.


L'Argument

El llibret escrit en prosa i en vers, és original de diversos autors: Enrique Reogo, Antonio Paso (fill) i Silvia Aramburu. La música fou composada pels mestres Soutullo i Vert. La leyenda del beso es va estrenar al Teatre Apolo de Madrid, el 18 de gener de 1924.

El conflicte argumental gira entorn de tres personatges: Amapola, una gitana zíngara destinada pel seu poble a ésser la dona d’un home de la seva raça, el gelós Iván, i Mario, un comte que celebra la darrera farra abans de casar-se per conveniències socials i patrimonials.

Amapola i Mario estan marcats pel destí, no són lliures d’escollir però s’enamoren i viuen la seva passió fins a les darreres conseqüències: transgredeixen el tabú de la llei gitana que impedeix la barreja de sangs, el mestissatge. Aquest tabú s’expressa en la maledicció que pesa sobre aquell qui gosi fer un petó a la gitana.


Aspectes musicals

"La Leyenda del Beso" ha ofert a la companyia la possibilitat de representar una obra que musicalment encerts fragments s’apropa al tractament operístic.

Aquesta sarsuela, per la seva complexitat, habitualment no ens la troben als escenaris. El cor malgrat no té gaires intervencions musicals, vehicula el leitmotiv de l’obra amb el tema "Caminar sin fin", acoloreix amb brillantor moments de desplegament coreogràfic i crea l’atmosfera dramàtica que, en certs moments, requereixen algunes intervencions solistes.  Els passatges ratllen el bel canto en molts moments i alguns duetsper la seva força dramàtica, ens poden recordar momentàniament a l’òpera italiana.


L’ escenografia

La proposta escènica articula dos nivells que coexisteixen en paral·lel. El món dels gitanos es configura a l’altell o a la plataforma horitzontal: el camí dels transhumants, una línia de continuïtat que és també el seu fat.
El món dels paios se situa arra de terra i expressa el sedentarisme, l’acumulació per via de l'herència; ja no es tracta d’un camí horitzontal, sinó d’una estratificació vertical.


El Vestuari

Sense oblidar el moment històric, l’Espanya dels anys 20, ens deixem influenciar per l’obra de Picasso. Concretament de la seva època blava i rosa. Això permet de diferenciar dos grups d’actors que coincideixen amb dos tipus de personatges.

Els paios o personatges blaus vesteixen de forma sòbria i distingida, tant per la síntesi de línia, com per la rigurositat cromàtica de tons freds i de teixits dúctils perd compactes.

Els gitanos o personatges oses, ben al contrari, ens parles de "una belleza salvaje que abisma". Són vestits rics i plurals de forma. De línia complexa, que deriva en una gran varietat cromàtica de tons càlids (vermell sang a tons maquillatge més suaus). El vestit ornamental per excel·lència combina teixits vaporosos amb d’altres més compactes i es complementa amb variats elements de quincalla i granadura.

Cartel de La Leyenda del Beso
La Leyenda del Beso - Galeria d'Imatges

Fitxa Tècnica

Interpretada en els papers principals per:

Personatges  

Veu  

Interpretes

Amapola

Soprano

Isabel Cano

Mario

Barìton

Joan Antoni Salom

Iván

Tenor

Pere Jové

Gorón

Tenor còmic

Ramón Rodríguez

Simeona

Tiple còmica

Maria Pi

Coral

Soprano

Maribel Paez

Gurko

Baix

Josep Elizalde

Cristobal

Pepín Villarrazo

i la coral, grup escènic i orquestra titular de la companyia

Direcció musical

Enric Azuaga

Direcció escènica

Marta Busquest

Disseny Vestuari

Mercè Betrán

Disseny Escenografia

Josep Nogué

Coordinació general

Joan Antoni Salom


Fòrum Abelló, amsm. La Leyenda del Beso. Teatre Municipal "Can Gomà" de Mollet del Vallès. Mayo de 1996. Con Isabel Cano.
La Leyenda del Beso N 10A. Zambra
Isabel Cano

Fòrum Abelló, amsm. La Leyenda del Beso Teatre Municipal "Can Gomà" de Mollet del Vallès. Mayo de 1996. Con Joan Antoni Salóm, Isabel Cano y Pere Jové.
La Leyenda del Beso N 12. Vendrás mujer, mi corazón te aguarda .
Joan Antoni Salóm, Isabel Cano y Pere Jové.
Back to content