2002- La Corte de Faraón
Música de Vicent Lleó
Llibret de Guillermo Perrín i Miguel de Palacios
Estrena a Mollet del Vallès (Barcelona).
Teatre Municipal de "Can Gomà" el 11 de maig de 2002.
L’Argument
Quadre Primer:
Una gran plaça en la ciutat egípcia de Memfis, engalanada per a una festa. En la tribuna es troben Faraó i la seva esposa, la Reina, els quals, en unió del poble d'Egipte, aclamen el general Putifar, victoriós en la guerra contra Síria. El Gran Sacerdot presenta a Lota, una casta donzella de Tebas que ha estat elegida com a esposa de Putifar. Aquest oculta la seva torbació, ja que una indiscreta fletxa li ha ferit una de les parts corporals imprescindibles per a la consumació del matrimoni. En quedar deserta la plaça, apareix un ismaelita que es dirigeix al mercat a vendre Josep, un jove hebreu. El seu aspecte commou Selhá i Seti que decideixen comprar-lo per fer d'ell un marmitó de cuina del seu senyor, Putifar.
Quadre Segon:
En el palau de Putifar es presenten tres vídues disposades a donar consells útils a la noucasada Lota. Però quan Putifar es troba tot sol amb ella, davant la sorpresa de la jove, l'espòs es manté a distància, mentre li relata les seves fetes guerreres, finalment sona la diana que l'obliga a acudir a les seves obligacions militars, i deixa a Josep encarregat d'entretenir-la. Lota s'encapritxa de Josep a qui no queda més remei que fugir, després que la indignada Lota li arrenca la capa. Aquesta, plena de despit, l'acusa d'intentar deshonrar-la, mostrant com a prova la capa.
Quadre Tercer:
Faraó mig ebri, dormisqueja amanyagat per la música d'uns cantants babilònics. Lota demana justícia davant Faraón, però la Reina, atreta per la gentilesa de José, no vol que se li castigui amb severitat. L'esclau conta la seva pròpia versió i la Reina està disposada a comprar-lo i destinar-lo al seu servei, davant l'enèrgica negativa de Lota. La disputa entre les dones espanta el noi que, veient de nou en perill la seva castedat, i ara per partida doble, es llança per la finestra per escapar del setge, i cau als peus de Faraó que dormitava en un banc del jardí.
Quadre Quart:
Faraó ha tingut un somni estrany i Josep, després de materialitzat el malson, n'hi desxifra el significat. Sorprès Faraó per la saviesa de Josep, promet donar-li un alt càrrec en la cort per tenir-lo sempre al seu costat.
Quadre Cinquè:
En el temple d'Apis, Josep és nomenat virrei d'Egipte, mentre la multitud victoreja el noi.
Aspectes dramatúrgics
Som a Egipte, a la fastuosa cort del faraó. El faraó, la reina, els sacerdots, els nobles i el poble estant esperant l' arribada del general Putifar, que retorna victoriós de la guerra. L' espera també una bellíssima jove tebana, anomenada Lota, que li està destinada per esposa. Quan Putifar arribi, es celebrarà el casament. Però, ai! Putifar arriba ferit. Li porta com a regal un esclau israelita anomenat José, un jove innocent i atractiu.
Amb aquest inici, "La Corte de Faraón" ens serveix un espectacle ple de sensualitat, comicitat, doble sentit, picaresca... Aquesta opereta, amb una música esplèndida de Vicent Lleó que va des de la magnificència simfònica fins a números que ratllen el cuplet, i amb un divertidíssim llibret de Guillermo Perrin i Miguel de Palacios, és una de les més divertides d'aquest gènere. Potser per això fou primer prohibida i més tard censurada a l'època de la dictadura.
Aspectes musicals
El seu autor, Vicente Lleó, neix a València el 19 de novembre del 1870. La seva formació musical la realitza en la seva València natal, des que als set anys ingressa com a nen del cor del famós col·legi del Corpus Christi. Als 15 anys ja destacava com a compositor de música religiosa i als 17 estrena la seva primera obra escènica: De Valencia al Grao. Viatja posteriorment a Madrid on s'especialitza en direcció orquestral i intenta influir en la vida política.
A Madrid es dóna a conèixer com a compositor de revistes i sarsueles curtes, en col·laboració amb Rafael Gómez Callejera: El Mozo Crúo. Col·labora amb Amadeo Vives en Los Episodios Nacionales. Altres obres famoses de Vicente Lleó són: El Conde de Luxemburgo i El Maestro Campanone.
L'any 1910 estrena la seva obra més famosa, que és la que avui us presentem: La Corte de Faraón, de la qual se'n feren més de 700 representacions seguides.
L'obra té la gràcia de l'espontaneïtat i del joc de paraules i dobles sentits, sense obscenitats directament formulades, en un estil de revista dels autors Perrin i Palacios.
La partitura és de gran vitalitat i presenta moments d'un altíssim nivell musical. El tractament del cor és excel·lent, donant-li un protagonisme i majestuositat propi del cor d'òpera. No en va molts crítics consideren l'obra com una paròdia de l'òpera Aïda de G. Verdi. Això es fa palès en la frase "Ritorna Vincitor" que entona el gran sacerdot i que és corejada per tot el poble d'Egipte en l'arribada del general Putifar.
L'obra va ser censurada durant tota l'època franquista, recolzant-se en la moralitat de l'època, i no va ser fins l'any 1975 que el mestre Josep Maria Damunt no la va reposar per primer cop a l'estat espanyol d'ençà la dictadura. De fet, no es cert que durant la dictadura no es representés, però per poder passar la censura habitualment s'havien de canviar textos, canviar el títol i moltes vegades la localització de l'espai escènic. Això va portar a multitud d'afegits i amputacions que van anar canviant l'obra al llarg dels anys fins convertir-la en molts casos en un espectacle de revista que poc tenia a veure amb l'original de Vicente Lleó.
Nosaltres us presentem l'obra, com és habitual en la companyia de sarsueles de Mollet, en la seva versió íntegre i original, per la qual cosa potser trobareu a faltar algun personatge, o fins i tot altres faran papers que pensàveu que corresponien a un altre personatge de l'ora. La intenció és tornar a donar la magnificència de La Corte de Faraón, no com un producte de revista, de "vedettes" i plomes, sinó com la gran opereta que és.
Enric Azuaga - Director musical.
Fòrum Abelló, amsm. La Corte de Faraón. Teatre Municipal "Can Gomà" de Mollet del Vallès. Mayo de 2002. Con Lourdes Suárez.<br />
La Corte de Faraón. Ay Ba..
Sul: Lourdes Suarez.
Fòrum Abelló, amsm. La Corte de Faraón. Teatre Municipal "Can Gomà" de Mollet del Vallès. Mayo de 2002. Con Guillen Costa, Ramón Rodríguez y Pepín Villarrazo.<br />
La Corte de Faraón. Garrotín.
Gran Faraón: Guillem Costa. Casto José: Ramón Rodríguez. Copero: Pepín Villarrazo.
Fitxa Tècnica | ||
Interpretada en els papers principals per: | ||
Personatges | Veu | Interpretes |
Lota | Soprano | Maria Pi |
Casto José | Tenor còmic | Ramón Rodríguez |
General Putifar | Barìton | Josep Elizalde |
La Reina | Soprano | M. Rosa Serrano |
Gran Faraón | Baix | Guillem Costa |
Raquel | Soprano | Isabel Cano |
Sul | Mezzosoprano | Lourdes Suarez |
Gran Sacerdote | Tenor còmic | Daniel Jurado |
Selhá | José Antonio Pinedo | |
Seti | Manuel Padillo | |
Ra | Chelo Vega | |
Sel | Isabel Rodríguez | |
Ta | Laura Contreras | |
Copero del Faraón | José Villarrazo | |
i la coral, grup escènic i orquestra titular de la companyia | ||
Direcció musical | Enric Azuaga | |
Direcció escènica | Marina Julià | |
Disseny Vestuari | Cesc Martí | |
Escenografia | Eduard Búcar | |
Coordinació general | Carmen Andrés | |