2024- De tal Palo tal Astilla - forumabello_cat

Bona tarda!

Avui estem de celebració: poder representar la sarsuela còmica “De tal palo, tal astilla” del mestre Emilio Arrieta, avui i aquí, ens omple d’alegria i d’il·lusió.

Aquest 2024, ha fet 160 anys de la seva estrena al teatre de la Zarzuela de Madrid. Segons la premsa de l’època, la partitura va tenir un gran èxit però malauradament no tenim constància que s’hagi tornat a representar. Per tant, estem davant d'una veritable efemèride!

Bona part de culpa, la va tenir el franquisme que la va censurar. Però aquest no en va ser l'únic motiu.

Esteu a punt de veure una sarsuela del "género chico", amb una durada de poc més d’una hora, i escrita en vers. Malgrat la seva curta durada “De tal palo, tal astilla” presenta un text parlat llarg i complexe, farcit de segones intencions, i una part vocal molt exigent.

No és descabellat pensar que, una sarsuela curta però exigent vocalment i teatralment, era difícil de portar a escena, i si hi afegim la censura de la dictadura, ja tenim els motius del seu oblit.

Al Fòrum Abelló hem volgut recuperar aquesta petita joia i ampliar, així, el nostre repertori sarsuelístic. Qui sap si d'altres la programaran a partir d'ara! Fer renéixer, treure del calaix grans obres de la nostra estimada sarsuela és sempre un motiu de celebració.

Permeteu-nos explicar-vos, encara, alguna cosa més.

Era costum, a finals del segle XIX, que alguns papers masculins els interpretessin dones transvestides i a “De tal palo, tal astilla” el personatge principal, Enrique, va ser interpretat per una dona. De fet, les parts cantades ja van ser pensades pel mestre Arrieta per ser interpretades per una soprano. Per tant, la parella formada per Enrique i Rosa va ser interpretada, el 1864, per dues dones que representaven una relació tradicional home/dona.

Nosaltres ens hem permès girar una mica el guió i l'Enrique s’ha convertit en Enriqueta, posant en escena una relació entre dues dones. Per fer-ho, no ha estat necessari forçar el guió; de forma natural tot ha encaixat i creiem que aporta més frescor al text i posa de manifest que no hi ha censura per a l’amor. Per diferents aspectes de la vida del mestre Arrieta, pensem que aquest és un canvi que l’hauria satisfet també a ell!

Per últim, us volem comentar que ens hauria encantat reestrenar aquesta sarsuela amb l'acompanyament de l'orquestra però l'antigor de les partitures i la dificultat de trobar-les han estat motius definitius per decidir-nos a fer-la a piano.

Com heu vist al programa i al cartell, hem indicat que esteu a punt de veure una representació semiescenificada. Degut a la dificultat i a la llargada del text parlat, quan ens vam proposar dur a escena “De tal palo, tal astilla”, vam apostar per integrar uns faristols amb el text a l’escena. Creiem que aquesta és una opció que permet recuperar sarsueles que no són del repertori habitual i que les companyies sovint no poden representar, degut a l’esforç d’aprendre-se-les per a una sola representació. De fet, l’ús

Presentació llegida el dia de l'estrena.