2010- La Verbena de la Paloma
Música de Tomás Bretón
Llibret de Ricardo de la Vega
Estrena a Mollet del Vallès (Barcelona).
Teatre Municipal de "Can Gomà" el 22 de gener de 2011.
"La Verbena de la Paloma", o "El Boticario y las chulapas, i gelosia mal reprimida", sainet líric en un acte de Tomás Bretón (1850-1923) es va estrenar en el Teatre Apol·lo, la nit del 17 de febrer de 1894. El propi mestre que va dirigir l'estrena va dir en veu baixa ple d'intranquil·litat: "em sembla que en aquesta ocasió m'he equivocat". Aquest comentari, malgrat el sorprenent que pot semblar després de l'èxit que va obtenir la nova peça, es justifica per la inseguretat que sentia el compositor de Salamanca en el "genero chico". Bretón s'havia dedicat fins llavors a lluitar per l'òpera nacional, on havia aconseguit alguns èxits com "Los amantes de Teruel", 1889, o "Garín", 1892. La veritat és que, com és ben conegut, Bretón va compondre la que havia de ser la seva obra més famosa "per casualitat", després d'acceptar un llibret de Ricardo de la Vega que havia rebutjat anteriorment Chapí per problemes amb els empresaris de l'Apol·lo. El propi Bretón explicava la gènesi de "La Verbena de la Paloma" en una entrevista al final de la seva vida: "Cert dia de Reyes, Ricardo de la Vega em va abordar inesperadament, demanant-me que escrivís nova partitura per a la sarsuela que fins llavors va tenir Chapí. Em vaig resistir per afecte a D. Ruperto; però la insistència de Ricardo decidiu-me a agafar el llibret, tancar-me a casa i dedicar-me per complet a la sarsuela. Vaig posar tot el meu afecte en ella, i el dia un de febrer van començar els assajos. Els profetes auguraven el fracàs, però és la veritat que el dia dotze del mateix mes s'estrenava amb èxit sorollosíssim".
En "La Verbena de la Paloma" s'uneix l'excel·lent música de Bretón a un llibret molt eficaç, model del sainet líric, un dels principals subgèneres del teatre per hores de l'època de la Restauració, que, seguint el realisme en voga a la fi del segle, oferia sobre l'escena una sèrie de quadres de la vida real, amb un predomini de les classes populars. Ricardo de la Vega (1839-1910) s'havia convertit en el gran escriptor de sainets d'aquesta època, aconseguint èxits que li van convertir en un dels autors de major fama del "genero chico", especialment per la seva frescor i espontaneïtat. Sense cap dubte, un dels majors assoliments de aquesta obra la seva ambientació popular, centrada no només a la festa madrilenya, sinó en altres espais com la taverna i el cafè, que tenen sempre com a eix la vida a l'aire lliure, al carrer on es desenvolupen els tres quadres. Tot aquest ambient permet l'aparició en l'escena de gran nombre de personatges, molts d'ells secundaris i la majoria amb prou feines esbossats, com imposava un gènere tan concentrat com el gènere noi. No obstant això, el veritable assoliment de Ricardo de la Vega va ser la caracterització d'aquests personatges, incloent una breu trama *melodramàtica en la història de gelosia entre Julián i Susana. Tot això va contribuir decisivament a l'èxit de la peça, que a més reprodueix la pronunciació vulgar de la gent humil i introdueix abundants expressions "chulescas", algunes de les quals -com la famosa "que "ties mare"- van aconseguir una gran fortuna.
Fòrum Abelló, amsm. La Verbena de la Paloma. Teatre Municipal "Can Gomà" de Mollet del Vallès. Enero de 2011. Con Ramón Rodríguez y Guillem Costa.
La Verbena de la Paloma N. 1 El Aceite de Ricino
Ramón Rodríguez i Guillem Costa.
Fòrum Abelló, amsm. La Verbena de la Paloma. Teatre Municipal "Can Gomà" de Mollet del Vallès. Enero de 2011. Con Sergi Bellver e Isabel Cano.
La Verbena de la Paloma N. 5B Habanera Concertante
Sergi Bellver i Isabel Cano
Fitxa Tècnica | ||
Personatges | Veu | Interpretes |
Don Hilarión | Tenor | Ramón Rodríguez |
Don Sebastián | Baix | Guillem Costa |
Julián | Tenor | Sergi Bellver |
Doña Rita | Mezzosoprano | Ángela Lorite |
Susana | Soprano | Isabel Cano |
Casta | Soprano | Visi Palacín |
Tia Antonia | Tiple Còmica | Carmen Medina |
Tabernero | Tenor Còmic | Pepín Villarrazo |
Cantaora | Soprano | Juana Muñoz |
Sereno | Tenor Còmic | Nasta García |
i la coral, grup escènic i orquestra titular de la companyia | ||
Direcció musical | Ricard Oliver | |
Direcció escènica | Peter i Diana Gadish | |
Disseny Vestuari | Adela Gutierrez i Merche Corral | |
Disseny Escenografía | Jesús Rodríguez Santos | |
Coordinació general | Forum Abelló, AMSM. | |