2017- La Rosa del Azafrán - forumabello_cat

Go to content

2017- La Rosa del Azafrán

La Rosa del Azafrán
Música de Jacinto Guerrero
Llibret de Federico Romero i Guillermo Fernández Shaw


Estrena a Mollet del Vallès (Barcelona).

Teatre Municipal de "Can Gomà" el 29 d'octubre de 2017.


L'Argument

El llibret, de Federico Romero i Guillermo Fernández-Shaw, es basa en El perro del hortelano de Lope de Vega, però transposat a finals del segle xix i en un ambient rural d’algun lloc de la Manxa, inspirat pel poble de La Solana (Ciudad Real).
Es divideix en dos actes i sis quadres. És una història d’amors gairebé impossibles i reprimits però feliçment triomfants, amb un contrapunt de personatges còmics, aspecte molt comú en els llibrets de sarsuela i amb un inequívoc origen en el teatre clàssic espanyol.
Els llibretistes van saber equilibrar la vessant còmica i la dramàtica. Van crear tipus tan feliços com Catalina, Moniquito i Carracuca, plens a vessar d’autèntica gràcia popular. També caràcters com el boig manxec don Generoso, rèplica de don Quijote; riques hereves, com Sagrario, i humils homes de treball, com Juan Pedro, enamorat de Sagrario.


Aspectes musicals

Jacinto Guerrero Torres, nascut a Ajofrín (Toledo) el 16 d’agost de 1895, arriba al món de la sarsuela en un moment en què aquest gènere està en expansió, però, al mateix temps, en dura competència amb la sarsuela arrevistada i el music-hall. Guerrero va optar pel gènere gran, amb partitures de la fama de La alsaciana, La montería, El huésped del sevillano i Los gavilanes.
Amb aquesta darrera sarsuela, la nostra companyia es va estrenar el març de 1992. I l’any 2000, amb motiu de la celebració del nostre desè aniversari, vam recuperar el mateix autor, justament amb l’obra que ara, 17 anys després, tornem a representar, La rosa del azafrán.
Guerrero va aconseguir a Los gavilanes (1923) una partitura de gran transparència, de gran capacitat de joc entre l’orquestra i els cors per tal de crear la sempre esperada unitat entre la música i la lletra, i de fàcil assimilació per part del públic.
A La rosa del azafrán (1930), i sense renunciar del tot a la seva arrel folklòrica de la Manxa, l’autor es manté molt per sobre del seu nivell artístic habitual i aconsegueix pàgines d’autèntica bellesa. Naturalment, recorre al folklore de la seva terra manxega, i, per inspirar-se, visita La Solana juntament amb els llibretistes.
En aquest indret han immortalitzat la visita dels autors amb una placa a la façana principal de la Casa de Cultura i, cada any, és tradicional la representació de La rosa del azafrán els dos darrers cap de setmana de juliol a càrrec de la pròpia companyia del poble, considerant-se com els qui en fan la millor versió, ja que tenen una característica única que no té cap altra companyia de sarsuela, pronuncien perfectament el manxec amb l’entonació i els girs dialectals que els són propis.
El compositor va disposar amb habilitat i saviesa els números còmics entre els dramàtics i lírics, així com també les escenes individuals davant de les corals. Els dos protagonistes seriosos tenen sengles romances i un duo de fort impacte, en canvi, els còmics s’integren més en les escenes de diàleg ràpid i encreuat amb intervencions d’altres personatges.
La cançó estrella de l’obra és la Canción del sembrador (baríton), a la qual el cor dona una força dramàtica extraordinària. En la parella còmica destaca l’escena del Pasacalle de las escaleras i d’entre els números corals més populars destaquen els coneguts Coro de espigadoras i La caza del viudo.
L’autor es recolza en aires i temes populars, sobretot la seguidilla, tal i com s’evidencia en les rítmiques amb què comença la sarsuela i en el popular nocturno. També denoten aquest origen la jota castellana i la dansa del tercer acte.
Gaudiu d’aquesta versió i orquestració integra.

Dansa
El material musical és divers, ja que en part és original de Guerrero, i en altres es clarament popular. En el propi preludi apareixen les seguidilles manxegues i la seva tonada anirà apareixent al llarg de l’obra en la seva totalitat mesclant-se al final amb la jota castellana.
Cartel de La Rosa del Azafrán
La Rosa del Azafrán - Galeria d'Imatges
Interpretada en els papers principals per:
Personatges
Veu
Interpretes
Sagrario
Soprano
Isabel Cano
Juan Pedro
Baríton
Joan Antoni Salom
Catalina
Soprano
Cristina Gómez
Moniquito   
Tenor còmic
Ramón Rodríguez
Carracuca
Tenor còmic
Pepin Villarrazo
Custodia
Loli López
Don Generoso
José del Pino
Miguel
Victor J. González
Dominica   
Chelo Vega
Micael
Anastasio García
Lorenza
Silvia Gutiérrez
Francisco
Francesc Gendrau
i la coral, grup escènic i orquestra de la associació. Amb la colaboració de     Cor Camins i Esbart Dansaire de Mollet
Direcció musical
Daniel Pérez
Direcció escènica
Ferran Jiménez
Vestuari
Mercedes Corral y Adela Gutiérrez
Coreografia
Joan Vallbona
Disseny Escenografia  
Joan Antoni Salom
Coordinació general
Manuel Padillo
Fòrum Abelló, amsm. La Rosa del Azafrán. Teatre Municipal "Can Gomà" de Mollet del Vallès. Octubre de 2017. Con Isabel Cano y Joan Antoni Salom.
Bisturí de "La Rosa del Azafrán"
Baríton: Joan Antoni Salom - Soprano: Isabel Cano
Fòrum Abelló, amsm. La Rosa del Azafrán. Teatre Municipal "Can Gomà" de Mollet del Vallès. Octubre de 2017. Con Cristina Gómez y Ramón Rodríguez.
Pero ven acá de "La Rosa del Azafrán"
Tiple Cómica: Cristina Gómez, Tenor Cómic: Ramón Rodríguez
Back to content